(+34) 930 250 827 / (+34) 7 22 22 95 16

La pedagogia Montessori

La pedagogia Montessori és un mètode d’educació creat l’any 1907 per Maria Montessori. Està basat en una educació sensorial i quinestésica del nen.

La pedagogia Montessori no és únicament un conjunt de mitjans i tècniques. És sobretot una filosofia, una manera de percebre el nen considerant-lo com a l’actor de la seva pròpia creació. És en aquesta creació on resideix la importància del treball de les guies. L’objectiu d’aquest mètode pedagògic és permetre el desenvolupament i l’expressivitat del potencial de cada nen de forma individual (ja que no tenen les mateixes necessitats al mateix temps), gràcies a un ambient adequat i a les experiències escollides.

En conseqüència, l’essència del mètode es basa en el desenvolupament de l’ésser humà en totes les seves dimensions: física, social, intel•lectual i emocional.

Els períodes sensibles

Cada nen té la seva pròpia personalitat, el seu propi ritme, les seves qualitats i les seves dificultats. A la història pròpia de cada nen, Maria Montessori identifica uns períodes molt particulars que els qualifica com a “períodes sensibles”.

  • Són moments en la vida del nen en el qual està híper perceptiu a un element concret del seu entorn i, en conseqüència, s’entusiasma i és capaç de concentrar-se de tal manera que el permet absorbir i aprendre amb molta eficàcia. 
  • Són períodes passatgers, transitoris i limitats a l’adquisició d’un caràcter determinat. Una vegada desenvolupat el caràcter, aquesta “sensibilitat” s’acaba. Així doncs, és fonamental que l’entorn ofereixi al nen els mitjans per desenvolupar-se, en un moment apropiat, utilitzant aquests períodes sensibles.

L’ambient Montessori

El concepte d’ «ambient preparat» es basa tant en aspectes materials, físics i temporals, humans, com en aspectes socials, ideats per estimular l’activitat autònoma del nen. Aquest ambient està preparat sota la perspectiva dels períodes sensibles, de manera que permeti el desenvolupament i l’expressivitat del potencial de cada nen.

Lliure elecció i el temps

En un ambient Montessori, els nens són lliures de triar les seves activitats entre una varietat de propostes, que han estat elaborades i previstes per respondre als reptes dels períodes sensibles. Fomentant el desenvolupament de la seva autonomia.
El nen pot continuar l’activitat tant de temps com ell vulgui, gaudint del temps necessari per al desenvolupament de la intel•ligència. Aquest període permet als nens trobar el seu propi camí cap a la concentració.

Cada matí i cada tarda hi ha dues hores i mitja d’activitats autònomes (activitats individuals). Aquestes activitats estan dividides en quatre àrees d’aprenentatge: vida pràctica, capacitat sensorial, llenguatge i matemàtiques.

La guia com a enllaç entre l’entorn i el nen

La guia i els adults interactuen amb el nen, intervenen únicament com a guies en el camí del seu aprenentatge, de la seva construcció. La guia ha d’observar les diferències del ritme del nen.
Intervé amb precisió i discreció, desenvolupant així la confiança del nen.
Per respondre als períodes sensibles, la guia ha de captar qualsevol senyal d’evolució. La necessitat de tenir constantment una nova mirada sobre ell, és possible gràcies al treball pedagògic en equip.

En una classe Montessori no existeix la competitivitat entre els nens. Cada nen treballa individualment o en col•laboració amb altres nens. El seu progrés es mesura en relació amb el seu treball anterior. No es compara amb l’èxit dels altres.