Maria Montessori
Doctora en medicina, psiquiatria, antropòloga, militant socialista i feminista de principi del segle XX, Maria Montessori va ser una precursora en l’observació i la comprensió del nen. És una dels primers pedagogs a desenvolupar una ciència de l’educació. Al llarg de la seva vida, Maria Montessori crea el seu mètode pedagògic que evoluciona en funció de les seves formacions, viatges i trobades, però, sobretot a partir de l’observació dels nens.
Maria Montessori va néixer l’any 1870 a Itàlia. Filla única, va arribar a Roma amb els seus pares a l’edat de 5 anys.
La seva afició per les ciències la porta a estudiar medicina, fet pel qual haurà de lluitar molt atès que en aquella època la universitat de Roma estava reservada exclusivament als homes. Amb 26 anys es converteix en la primera dona metgessa d’Itàlia.
Dona compromesa, participa activament en la campanya a favor dels drets polítics i socials de les dones, representant al seu país al Congrés Internacional pels drets de la Dona a Berlín, l’any 1896.
L’any 1897, Maria Montessori comença a treballar a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma i entra en contacte amb nens i adults amb problemes mentals, internats en sales comunes sense cap tipus d’activitat. A partir d’aquesta experiència, iniciarà les seves reflexions sobre el nen, incidint en que les solucions no són necessàriament mèdiques o químiques, sinó més aviat educatives.
Així doncs, plantejades les bases, quan accedeix a la direcció de l’escola orto frènica de Roma, les seves recerques seguiran els passos de dos grans metges-educadors francesos: Jean Itard i Edouard Seguin. Maria Montessori reprèn i desenvolupa el material elaborat per a persones amb retard sensorial (lletres rugoses, etc …). Els nens que estan al seu càrrec aprenen a llegir i a escriure igual que els altres alumnes. És en aquests moments, quan Maria Montessori es planteja els obstacles que impedeixen « als alumnes sans i alegres de les escoles ordinàries» a no superar els exàmens dels nens amb deficiències.
L’any 1907, a la primera « Casa dei Bambini » s’encarrega dels nens de 3 a 6 anys d’un barri pobre de Roma (San Lorenzo). Maria Montessori crea un autèntic laboratori de recerca pedagògica on evoluciona de sorpreses a descobriments i de descobriments a la conceptualització de la “pedagogia Montessori” (àmbit preparat, fenomen d’atenció, lliure elecció d’activitats, barem del material d’autocorrecció, etc). Descobreix “el nen i el seu secret”, segons la seva pròpia expressió, i aquest secret es troba en el poder de concentració. El nen, lliure d’escollir la seva activitat, de manipular-la i repetir-la tantes vegades com siguin necessàries, centra la seva atenció en els objectes de l’activitat i pot concentrar-se durant un llarg temps. Esdevé un ésser tranquil, més social, respectuós amb el treball dels seus companys, fins a transformar el seu propi àmbit familiar.
Maria Montessori va viure les dues guerres mundials del segle XX, que la van obligar a fugir d’Itàlia per viure als Estats Units, Espanya, Anglaterra, Índia i als Països Baixos.
En tots els seus viatges, ella continua observant als nens, advertint sobre les seves necessitats fonamentals i universals. Amb la finalitat d’explicar els seus descobriments, Maria Montessori va escriure nombrosos llibres, alguns orientats a la pràctica i d’altres, a l’anàlisi pedagògica.
Va morir l’any 1952, a l’edat de 81 anys, a Holanda.
